It's the final countdown

Para que os vayáis haciendo a la idea, este bonito flash marca el camino temporal que queda hasta la Casa Rochera. Está programado al 1 de Octubre, así que puede ser que se nos quede largo. En fin.
Un placer perder el tiempo con vosotros.

Caminante no hay camino, se hace camino... con el caminador

"Marcos me ha llamado para (no) volver"

Laura Pausini es una vidente y ella seguramente no lo sabe. Porque, señores, Marcos me ha llamado. Eso está bien. Me ha contado un poquito sus historias y todo le sigue bonito. Volver-volver, vuelve el 21. Ergo, festival. Apuntaros ya un dia X por aquel entonces porque la fiesta del rabo y la salsicha de antaño puede quedarse pequeñita (como la tiene Rocher).

La entrada en sí no es para comentar nada de la casarochera. Bueno, sí. De hecho, Manu (y demás posibles usuarios de ella), he efectuado un servicio púbico y me he informado del precio estándar de la vaselina.


He buscado un producto de calidad, que en este tema no se puede escatimar en gastos. Por 0'80€ tienes remedio a tus males.

Todo el mundo está esperando algun comentario más, pero de momento, abstención, que no abstemicidad. Tan solo, la imagen de portada y quien quiera que cuente el resto... Si compramos uno, yo lo pondría en el recibidor.

Hoy es el típico dia parientil y supongo que estareis con sendas mujeres. El club de los solteros imperecedos os saluda etílicamente. Sin más, un beso cariñoso y rebozante de cerveza.

Suplemento "Ideas para decorar tu casa"

Barriles de cerveza aparte, habría que buscar otras alternativas para 'tunear' las paredes, techos y demás accesorios de la casa rochera.
Como, por ejemplo, un típicotópico poster de Pulp Fiction, versión-Uma-Thurman-estirada-con-piti-cara-de-mala-ostia-y-las-piernas-cruzadas, para presidir la sala.
Por 3'14 céntimos de euro, díganme más posibilidades decorativas interesantes. Un, dos, tres, responda otra vez...

-Una orla de la promoción de periodismo delante de la taza del váter nº1 para, mientras uno defeca tranquilamente sentado, pueda jugar a acordarse de qué chicas se quiso hacer durante la carrera y no pudo/supo hacerse.
-Una poesia reivindicativa del bestseller 'Semen' de Iván Tubau pintada en el techo de la sala, justo encima del sofá, para poder leerla y reflexionar sobre la triste vida (de Tubau) cuando allí se yazca -solo o acompañado, con vaselina o sin ella-.
-Un mapamundi delante de la taza del váter nª2 (si la hubieraohubiese) para poder aprenderse las capitales de todos los paises, aumentando así la cantidad de información inútil que almacenamos en nuestro cerebro. Cabe añadir a modo de aclaración que ésta es una propuesta surgida única y exclusivamente de la mente de Fontelles, que para que esté contento yo reflejo aquí.
-Una foto a tamaño natural de Marcos de Barros, para que nos haga compañía en tiempos de soledad y meditación interior mientras nos imaginamos con melancolía su voz (rasgada) diciendo: "¡Hola, chicos! ¿Qué tal?".

Un, dos, tres, responda otra vez...

PD: Gato bajándose.

Las 5W de la casa de tu vida

Encara hi ha molts interrogants sobre la casa. Amb una ment econòmicament racional i matemàtica que NO em caracteritza, provaré d'aclarir les coses.

What. Altrament anomenat què: seria, suposo, la casa rochera en sí. Això sí que està clar. Detalls a saber: 4 habitacions i 1/2 banys. Seria interessant que també incorporés una estança comuna on poder beure birres, tocar la guitarra (en boles), jugar a la play i jeure (en calçotets) al sofà parlant d'Ivan Tubau. Però si no pot ser, ja adaptariem l'WC a les nostres necessitats comunicatives.

Who. Qui? Els integrants del tema. És a dir, L-R-M-G. "La Rumba Més Gran"? No, però podria ser. "La Roña Més Gorda"? Tampoc, però igualment probable. Serien els habitants: Luis-Rocher-Manu-Guillem, ja definits en el post d'inici. Tengui, per tant.

When. Partint de la base que el 2006 serà el nostre any 0, hi ha dubtes sobre si setembre o octubre de l'any 0 d.C. (després de la casa). Depèn del lloguer i de com ens ho montem. Per no mullar-nos direm que entre l'estiu i nadal hi haurà mudança. Hala, amb dos cullons.

Where. A Barcelona ciutat, sense especificar més. Les opcions més interessants -i cares- són Eixample (per sota Diagonal), Born i Gòtic. Hi ha un ens que esmenta Sants, però no acceptem Sants como animal de compañía. Gràcia també està allà. Descartaríem Zona Fòrum, Zona Franca, Zona Nàpols i demés zones indesitjables de la ciutat.

Why. Pregunta poc plantejada però nogensmenys important. Per què? Bàsicament, perquè sí. Perquè em (ens) ve de gust. Perquè ja seria hora de començar a fer algo seriós a la vida. Perquè val la pena. I perquè serà una cosa que podrem explicar als nostres néts (o en el seu defecte, al gos-tortuga-peix globus que tingui cadascú) quan deixi les dents en un got i vagi a fer canyes al Hogar del Pensionista.

Total, 3 respostes clares, 1 dubtosa i una que no sabem remotament de 5 preguntes fetes. Això al meu poble és un 7 sobre 10. Un notable just. Felicitats a tots perquè fa molt que no treiem un notable.

Sens més, m'acomiado. Torna a ser tard, torno a tenir son.

Solemne inauguración.

Como aún no se han decidio los estatutos de la casa ni se ha fijado el idioma oficial, escriuré barrejant-ho tot.

Doncs això, que quedasolemnementinaugurat el blog que glossarà les "ideas y venidas" d'un projecte que es preveu tortuós i espectacularment gratificant.

Unes presentacions breus: la Casa Rochera consta de 4 membres oficials. A saber,

• Roger Fontelles, 21 anys (mentals possiblement menys). Natural d'El Masnou. Li agrada la filosofia, la seva nòvia i fer-se palles -mentals-, però no necessàriament aquest és l'ordre de preferència. Coneix a l'Artur Peguera i n'està orgullós. Incomprensiblement, té l'honor de cedir el seu nom al projecte. Aportarà el sofà, la moral i l'ètica de la casa, pequè si no tampoc té molt més per oferir...

• Manuel Benítez. 21 españo-italo-argentins anys. És el bohemi del grup. Toca la guitarra i canta, la qual cosa no sé si és bona o dolenta però és un fet i el seu grup donarà "caché" cultural a la casa: Els Fulanos. Algun dia acabarà els seus estudis de periodisme, o no. Home apassionat i amb una alfombra pectoral contundent. Aportarà la culturai l'experiència de ser l'únic ja independitzat abans. El seu punt feble: també té novia.

• Luis Garrido. Un quart de segle al Prat. És el més gran, però no ho sembla. Amb una clara vocació hostelera, és amant de les canyes "en vaso de cristal". Adoptarà el paper tècnic, ja que tan pot arreglar una rentadora com un ordinador com el tubo d'escape: la cartera d'Indústria i Noves Tecnologies és seva. Aficionat al metrosexualisme, depilacions i cremitas vàries, està desenvolupant una tendència perillosa pels viatges a Tarragona, però confiem èn recuperar-lo.

• Guillem Martínez: Jo. 21 anys. Montcada. Periodista en procés, economista en procés, probablement també en procés de persona. Es podrien afegir més coses, però va a ser que no.

El tema es que aquí es publicaran les novetats, suggeriments i acords que es prenguin sobre la "casarocherawayoflife", com per exemple, l'eterna promesa de fer-nos ja d'ua punyetera vegada els retrats alo Andy Warhol que portem dos anys dient. Ja tocaria, eh?

Demà (o l'altre) més, que tinc son.