Solemne inauguración.

Como aún no se han decidio los estatutos de la casa ni se ha fijado el idioma oficial, escriuré barrejant-ho tot.

Doncs això, que quedasolemnementinaugurat el blog que glossarà les "ideas y venidas" d'un projecte que es preveu tortuós i espectacularment gratificant.

Unes presentacions breus: la Casa Rochera consta de 4 membres oficials. A saber,

• Roger Fontelles, 21 anys (mentals possiblement menys). Natural d'El Masnou. Li agrada la filosofia, la seva nòvia i fer-se palles -mentals-, però no necessàriament aquest és l'ordre de preferència. Coneix a l'Artur Peguera i n'està orgullós. Incomprensiblement, té l'honor de cedir el seu nom al projecte. Aportarà el sofà, la moral i l'ètica de la casa, pequè si no tampoc té molt més per oferir...

• Manuel Benítez. 21 españo-italo-argentins anys. És el bohemi del grup. Toca la guitarra i canta, la qual cosa no sé si és bona o dolenta però és un fet i el seu grup donarà "caché" cultural a la casa: Els Fulanos. Algun dia acabarà els seus estudis de periodisme, o no. Home apassionat i amb una alfombra pectoral contundent. Aportarà la culturai l'experiència de ser l'únic ja independitzat abans. El seu punt feble: també té novia.

• Luis Garrido. Un quart de segle al Prat. És el més gran, però no ho sembla. Amb una clara vocació hostelera, és amant de les canyes "en vaso de cristal". Adoptarà el paper tècnic, ja que tan pot arreglar una rentadora com un ordinador com el tubo d'escape: la cartera d'Indústria i Noves Tecnologies és seva. Aficionat al metrosexualisme, depilacions i cremitas vàries, està desenvolupant una tendència perillosa pels viatges a Tarragona, però confiem èn recuperar-lo.

• Guillem Martínez: Jo. 21 anys. Montcada. Periodista en procés, economista en procés, probablement també en procés de persona. Es podrien afegir més coses, però va a ser que no.

El tema es que aquí es publicaran les novetats, suggeriments i acords que es prenguin sobre la "casarocherawayoflife", com per exemple, l'eterna promesa de fer-nos ja d'ua punyetera vegada els retrats alo Andy Warhol que portem dos anys dient. Ja tocaria, eh?

Demà (o l'altre) més, que tinc son.